BENVINGUTS!

En aquesta pàgina us anirem posant al dia de les aventures i penúries del nostre viatge, i a més us anirem penjant fotos perquè pogueu veure el què ens anem trobant pel camí! A sota de tot això hi ha uns mapes on surten els pobles i ciutats per on tenim pensat passar, així ens podreu seguir millor la pista!
La idea és que vosaltres també hi pogueu penjar posts amb qualsevol cosa que volgeu comentar, no us talleu!!! (si encara no esteu registrats a gmail trieu l'opció "other" o "anonymous" sota la pantalleta on escriviu el comentari!) I ja sabeu... envieu emails que us trobarem molt a faltar a tots!!!

Arxiu del blog

dissabte, 19 de maig del 2007

Queda inagurada la seccio comentaris

45 comentaris:

Anònim ha dit...

Ei guapes!!!!sóc la cosina Mireia... Cati, encantada!!!

Bueno noies moltíssima sort en les vostres aventures. Passeu-ho molt i molt bé!!!!

MUAKSSS

Gregor ha dit...

Hey Cati and Gina!
This is Gregor with the first entry on this blog!
I wish a great travel to both of you!
Hope to see you soon again!

Gregor

Anònim ha dit...

Eiii aventureresss!!!!!!!!! som la Marta i l'Indra. Us desitgeeeem moltisiima sort en el vostre viatge i que ho disfruteu al màxim com ja sabeu!!!! Petonasoss

Anònim ha dit...

Ei princeses,
us dedico una poesia que no és meva (gràcies a Déu): "Foc. I era un arbre fa poc. Negre lloc."
Espero que el vostre pas per can cul no sigui tant inapropiat com el meu calendari.
Escriviu novetats, eh!? sort, us estimo.
TaTu

Andariegos ha dit...

Els papes de Cati...

Hola maques!! ens ha fet molta il·lusió veure les vostres fotos i saber que esteu bé. Cati, què era allò que tenies sobre la taula?
Un petonàs ben fort.

Papa, mama, Laia i Josep.

Anònim ha dit...

Neneeeeeeeeees precioses i boniiiiiiiikes!!!!uaaah ja he vist el vostre primer comentari a la super pagina i ja m'he emocionat...kina enveja cabrones!!!bueno si apreneu a fer massatges tailandesos o d'on sigui prepareu-vos k aki uns mossa us espera pk li'n feu un!;)
us trobo catxo a faltaaar i mira k tampoc ens veiem cada dia pero suposo k el fet k estigueu tan llunt es nota més...el lila està molt buit sense vosaltres!wenu us envio molts i molts petonets dolcets santquirzencs!!
Marta

Anònim ha dit...

hola maques! em fa molta il·lusió que estigueu tan bé.
Ja veig la cara de felicitat que feu, aquí estem tots molt bé, sobretot el teu pare que està fent la caminata pels Pirineus d'uns 92 km!
Petons de la Laia i de la mama!!

Anònim ha dit...

Hola Petites!

Us felicitem per la pàgina web. Us ho heu currat!!Ens encanta veure les vostres cares felices i els llocs escaients per on passéu. Ens venen ganes de venir corrent a fer-vos companyia. (No patiu, no tenim vacances en aquest moment)

MUA MUA MUA MUA MUA MUA MUA MUA MUA

Anònim ha dit...

Us estem seguint per la pàgina web. Uns consells de "veteranos". Sabéu que téniu que fer per no semblar 2 roselles en un camp en un camp de margarites grogues? (je je je): CREMA PEL SOL.

Anònim ha dit...

Hello noies!!!
jejejeje... jo també m'he aficionat a seguir-vos pel blog... EM FEU UNA ENVEJA... QUAN SIGUI GRAN VULL SEGUIR ELS VOSTRES PASSOS!!!!
juasjuasjuas... ara bé, a mi per tenir un mes i mig de vacances només em queda l'opció de casament i això ara per ara, ho veig una mica complicat.

DISFRUTEU DE CADA DIA, TAL I COM JA ESTEU FENT!!!!!!!

MUAKS!!!!!!!!!!!!

Anònim ha dit...

EEEI!!!
sok el JOSEP,

k, kom us va??
vaia viatge...

wenu, k us vagi ml b!!
i k u disfruteu mol (ni k fes falta dir-ho.. xDD)

dwwww

Anònim ha dit...

TETE i cia
Quina bona vida, ja ens anirem possant en contacte, records de la Martina, Guillem, Ines i Jo. (la mare de la cati està al meu costat i tambè dona record...)

No us gasteu la pasta, i menjeu comprant coses als mercats es mes autentic, això si us farà falta fortasec....

Tete (de la cati)

Petons.

Anònim ha dit...

Ei guapes!
Ja veig que esteu molt bé! Quina sort! Aprofiteu-ho que, pel que veig, val molt la pena... US envio un petó moool gran per cadascuna....

Flor de neu ha dit...

Hola
Geotgina i Cati soc la tieta i us desitjo molt bones vacances , pero cuidado en els perills que tenen aquets paissos .
Bé pensó que ja sou molt madures per enprendra una creuada axis
petonets
Flor de neu

Anònim ha dit...

hola wapes!!!
vei k el viatge de moment de perles, k segueixi aixi!!!per aki tot mes o menys igual, de moment tots els examens aprobats, el setembre el tinc neeeest!!!
RADIOPATIO:ahir vai na a un concert de sabina amb una persona molt especial per mi...adivina adivinanza!molt surrealista tot plegat.Us deixo amb lintriga perk feu boca per mes informacio propera,jejeje;).petooo

Andariegos ha dit...

hola maques.
quina enveja més i més gran.
ja veiem que esteu en un lloc molt agradable.
ens fa miltissima il.lusió veure les vostres cares tan alegres i saber que esteu bé.
molts petons, mama.

Hola filla!!!
He sortit del coma del cap de setmana , soposo que sabràs de que et parlo; fins avui he tingut "agulletes" i quan he vist els paissatges per on estas passant tu no veigis l'enveja que em fa; passat-ho el millor que puguis i disfruta moltisssssimmmmm!!!!.
Petons per totes dues....
El papa.

Anònim ha dit...

Una ambaixada del Sudest assiàtic acaba de publicar que la família Cudeiro encara us està esperant per sopar (Això és cosa del xexo que m'ho està dictant).

txetxos.

Anònim ha dit...

Quina ilusió ens ha fet sentir la vostra veu!!
Tenim curiositat per aspectes logístics: Quin preu tenen les coses, com us enteneu, els seus costums, quin temps fa...

Petonassoss

Anònim ha dit...

Ginaaa, Catiiii!!! Soc l'Anna Garrido.
Joder, no em puc creure el peazo paradis que esteu vivint per aquelles terres taan llunyanes, parell de putilles!!!
La veritat es q feu enveja, com diu molta gent, perque es veu un lloc super maco i la gent molt trankila i acollidora. Ai, aprofiteu al maxim, q amb lo be que ho esteu passant aixo se us passara volant!!!
Per aki no hi ha res de cotis (q jo sapiga... pero clar, ja sabeu q soc una parra i potser es q no m'entero). La gent curra i sortim a pendre algo de tant en tant. No se si aq cap de setmana al final anirem a Collbato. De moment,el Salvatore per fi s'ha dignat a convidar-nos...jejeje!
Pel demes be, jo estic al casal amb els nens charneguillos de Polinya que encara q siguin cholos els hi estic pillant molt de carinyo :) Pero acabo cada dia feta pols....
Bueno res mes mosses, q veig q us sabeu cuidar molt be. A seguir aixi! I no deixeu de penjar moltes fotos!!
Per cert, la foto dels nens a terra m'ha transmes moltissim. Quina meravella de lloc.

Andariegos ha dit...

Nenes!!!!....on sou ara.
Estem desitjan saber coses vostres, feu-nos cinc céntims de la vostra avenura i torneu-nos a posar les dents llargues. La veritat es que volem saber que continueu be i disfrutant mollltttiiisssiiimmm.

Anònim ha dit...

iep xiketes!
per aci anem fent com podem, mentres els incendis començen a aflorar, on per sort a st kiriku encara no han arribat (ni falta k en fa).
per alli veig k les coses us van de p. mare i tant sols ens kede envejar-vos d'una manera sana.
aixi k us desitjo k tot us continui anat de p. mare i k la unica desgracia sia k ens trobeu a faltar.
molts petons, fortes abraçades i fins una altra!

Anònim ha dit...

Hola boniques!!

Que estéu "missings" ? Ens teniu mal acostumats a tenir notícies fresques.

Txetxos.

Anònim ha dit...

Ens alegrem molt de que estéu tan contentes en aquest païs tan encantador. Només que us trobem una miqueeeta a faltar (molt poc). La vostra estància i narracions ens fa reconsiderar el destí de les properes vacances. Podriau ampliar detalls dels trekings?. Per cert, a Laos també és típic fer massatges com a Thailàndia?

Una abraçada!
papamama

Anònim ha dit...

ei guapissimes!!
k n'és de vosaltres k fa dies que no sentim noticies vostres??wenu suposo k esteu la mar de bé pk pels missatges dels vostres pares seguiu en contacte. be, ja anireu informant!!
un peto inmens!!

Flor de neu ha dit...

Hola com esteu soposso que be pero cansades
Aqui no tan be , perque el tiet Flori esta Avila el seu pare esta greu , si no passa res avans anirem el dilluns i tancarem el Bar . Avui bçe en Joan de Castello per ajudar el Jordi.
Be molt maques les fotos, em estat uns dies sensa ordinador , per aixço ara veig que e ho adelantad molt
Petonets de la germana del pare

Anònim ha dit...

Ei buniquesss!!!!! jolinn, a la que m'empano alguns dies sense entrar a internet ja em perdo el fil del viatge...jejejej...es que no me'n podia anar a dormir sense dir-vos una cosilla mol mol guay...i això va per a tothom també...pos eso, que avui me enterat que el mismissim DALAI LAMA ve a Barcelona aquest setembre a donar una conferència sobre la pau!!! val pasta lentrada uns 22 eurus pero e, k es el dalai lama, no us ho perdeu per res del món siusplau..
Bueno, a seguir disfrutant moltissim del vaitge....kina enveja ke em feu...sana.. Molts petonsssssss
Indra

Anònim ha dit...

nenes!!!!!!!!!!!sóc la sílvia. no es el primer mis ke escric peò sóc una negada per aquestes coses...me n'alegro molt d'anar veient que us ho esteu passant molt bé!!!!!seguiu així nines!!!!!!!!!mil petons per les dues.

Anònim ha dit...

"Temps. I era un rellotge fa temps. Lents"
Ei boniquíssimes!!! després d'escriure un comentari llarguíssim, va, i s'esborra... em cago en els poemes del calendari!!!! en, fi, que sapigueu que no tenim ordinador pel que no podem seguir massa el contacte; ara però estem al dia... i ens morim d'enveja!!! seguiu disfrutant, ja un tornarem a escriure.
UN PETONÀS!!
US ESTIMEM MOOOOOOOOLT

TATU I IMMA

Anònim ha dit...

Aleluya! Aleluya!Aleluya!
Com que no trobem el CD del Händel ens hem posat la tocata i fuga d`en Bach per manifestar la nostra alegria.

Anònim ha dit...

Hola nenes!

Ens ha fet molta impressió veureus a dalt d`aquell elefant tan molsut!. Semblava talment que estiguessiu a punt de trobar el Mougli del Llibre de la Selva. Els comentaris s'ens han fet curts, esperem que compliu el compromís i tinguem més detalls d'aquest viatge tan especial.

papamama

Anònim ha dit...

Hola!!!

com mola no tot això?!?! Carai, aquí per terres catalanes fot una calor de mil dimonis, vaja que no us perdeu res... Espero que us ho passeu molt bé

Mil petons
Salut

PD Gina no ens vam despedir

Martinet

Andariegos ha dit...

Hola boniques!!!
No os podeu pensar l'alegria i enveja sana que ens dona saber que esteu tan bé i disfrutant d'aquesta manera; així que continueu explicant-nos les vostres aventures.
Vigileu amb els animals de dues potes!!!
Petons...

Unknown ha dit...

Ei Gina i Cati!!
Vaya pasada de fotos!!!
Kina enveja...grgrgrr...
Espero que estigueu be les 2 i que us ho passeu de puta mare!!:p
Petons!!!!

Anònim ha dit...

Hola Cati! Soy tu prima Neus.
he estado viendo las fotos y tus mensajes es una pasada dan ganas de irse con vosotras k envidia!!
hoy ha venido la yaya k te dice: k tengas muxo cuidado,k t lo pases muy bien y k tiene ganas de verte.
veo k te lo estas pasando genial asi k sigue asi muchos besos de parte de todos
AHH i de parte de tu tia Pepi:sois unas fenomenas!!

Anònim ha dit...

Hola maques!!!!

La veritat és que us escric per donar senyals de vida... perquè realment quan miro les fotos l'única cosa que penso és que feu mooolta enveja.

Per aquí estem els currantes. I de moment, i que jo sàpiga, no ha passat res interessant (de tota manera potser no és plan esclafar-ho aquí al mig no?)

En fi! Que acabeu tant bé el viatge com fins ara!

Maria

Anònim ha dit...

Hola wapissimes!!
ara fa dies k no sabem re de vosaltres...pero segur que ho esteu passant en grande!!;)
wenu nomes us envío mil mil petons catalans!!!i una abraçada suuuper forta!!

Flor de neu ha dit...

Hola
Ja he vist les noves fotos ,esteu molt be ,de pati jo si patia per aixço vaig escriure une=mail personal , gracies per respondre.
Referen els aniversaris que dius el dia 11 de juliol va ser el aniversari de la teva iaia va fer 86 anys
Be petonets per les dues i que segui passan=lo be
La tieta Maribel

Anònim ha dit...

Hola maques! Hem rigut molt amb la sinceritat dels vostres comentaris. Ens alegrem que estigueu bé. Seguiu disfrutant del viatge que mica en mica ja us queda menys per la tornada eh?? Nosaltres currant a la feina i al piset...quan torneu esteu convidades!!! Ja podeu prendre molts apunts de vietnam que nosaltres tenim un viatget pendent allà. Us trobem a faltar! Molts petons!
TATU I IMMA

Anònim ha dit...

Ei Cati i Gina som l Uri i el Jordi. Per fi hem vist el vostre blog, es una pasada, ens feu una enveja de la vida.
Ho hem pogut veure pq hem trobat un ciber que per la patilla ens deixava conectar (el nostre presupost es moltisim + limitat que el vostre).
Per cert us escrivim desde portugal, concretament desde Sagres a la zona del Algarve (a la punta oest d' europa, tirem un gapo, i arrivem a les ameriques jajaja).
Aqui no es tan diferent el paisatje, xo tmb sorpren molt el lloc, te un encat especial, xo els portuguesos al contrari que els asiatics son la peste, a la que poden et lien; weno ja us explicarem alguna liada que ens han fet.
Petons i abraçades a les dos de part dels dos.... a veure quan ens veiem (nos tornem el 14 d agost, ja ens intentarem enterar quan veniu vos) [perdo x les posibles faltes]

Anònim ha dit...

Eiiiii!!!!! Ke tal guapissimes!!! seus troba a faltar per la provincia Barcelonina. Aki ara estem el Pinto, l'Anna, La Gisela, la Zulaima i jo, el Bernat. Eh fet una vista rapida al blog, no lavia vist mai i em flipat amb les fotos, kina enveja, pero es el ke i a, potser tb farem enveja am les nostres de menorca. Akavem de tornar tots de un dia magic a la costa brava, ke no es tant exotic pero a estat fantastic. Espero ke disfruteu molt i ke no us entri molta morriña, us felisito pel superblog kurradissim. Molts petons i ja tinc ganes dabrasause. Fins aviat!!!

Anònim ha dit...

Srta.Salvador...
Finalment, t'he pogut ubicar en algun lloc del món...
Crec, que quan tornis trobaras 5000 perdudes al teu mobil (bueno, em sortia el buzon...).
I que quan tornis llegiràs aquest comentari possiblement...
Sabent que estas bé, està tot dit....
Un petó enorme, i segui disfrutant!!!
Atentament,
Ariadna Sabroso.

Anònim ha dit...

ei noies! quant de temps sense saber res de vosaltres i que be k us u esteu passant per alla amb els charlies, jajaja(es conya) us parlo en representacio d'una petita minoria d'irreductibles que resistim ara i sempre (com a minim aket estiu)a abandonar el nostre llogarret,jajaja es k maburreixo aki kedem 4 gats i ningu per riurem les tonteries...
em feu una enveja increible, vaya viatjot k us esteu cardant!
Cuideu-vos molt, no la lieu i sobretot a disfrutar-ho.
bona nit desde akest petit tros de terra k tan be coneixeu...petonets

Anònim ha dit...

Ei gent! Us tenim abandonats!!! Fa molts dies que no ens connectem ni actualitzem el blog, pero sincerament... es que fa pal!!! Des de l'ultim cop que vem escriure ens hem patejat Cambodja (Phnom Phen, Angkor Wat i Sihanoukville) i part de Tailandia!
Ara estem al Nord, a Chiang Mai, on hem fotut un trekking de 3 dies (amb elefant, rafting normal, rafting amb bambu, molta jungla i allotjaments perduts per la montanya!). I ara mateix acabem de tornar d'una altra excursioneta... bueno, aprofitant el temps abans de tornar!
Que sapigueu que ja ens queda poc, el dia 17 al migdia ja estarem tocant els ous per Sant Quirze!
Fins aviat! :*

Nuestros Viajes Baratos ha dit...

Hola noies!!
, som el lucas i el pedro, de nuestrosviajebaratos.es, hem creat el nostre blog per demostrar a la gent que hi ha un altra forma de viatjar , sense grans companyies i sense grands fortunes, sense hotels ni billets, simplement contant amb la ajuda de les persones, l'esforç dun mateix i una mica de calers, fins i tot menys del que un gastaria siguent a la seva casa.
Malhauradament, encara no ens llegeix molta gent, per aixo ens agradaria demanarvos un intercanvi de enllaços, per que algu mes ens pugui llegir i s'animi a iniciar viatges d'una manera diferent...

un abrazo

Planeta Dunia ha dit...

Hola, soy Dunia, colaboradora de www.viamedius.com y con varios blogs propios en Blogger: http://planeta-dunia.blogspot.com/. Os escribo porque estamos realizando unas entrevistas a los viajeros y bloggers que consideramos más interesantes de España e Iberoamérica, he visto vuestro blog a través de la página de Mireia y Marc http://viatge365.blogspot.com/ y me encantaría poder entrevistaros.

Las entrevistas se están publicando en el blog www.porviajeros.com por si queréis leer alguna. Si lo encontráis interesante y os parece bien, también se trata de hacer una mención en vuestro blog a la entrevista (con un enlace a Viamedius.com) y dar a conocer nuestros blogs mutuamente.

Familia, ja estem a Bangkok!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Despres de fer escala a Munich 6 hores, i de xupar-nos un vol de 10 (aixo si, amb companyia, perque el Carles de Sant Quirze ens el vem trobar al primer vol, la Sara de Sant Quirze al segon, i despres vem fer dos amics catalans amb els que hem arribat fins aqui) finalment podem dir que estem instalades, com si estiguessim a casa nostra, a la capital Tailandesa.
Aixo mola cacho!!!!!!!!!!!!!!!!!!! No sabem si es sort o si es el que toca, pero nomes ens hem trobat bona gent, gent legal. I tots son una monada, molt graciosos. Tenim els bitllets de tren per marxar dema cap a la frontera amb Laos (direccio Nong Khai).
De moment no us podem explicar massa mes perque hem arribat aquest mati, pero intentarem escriureus dema amb mes noticies....fins aleshores.....un peto!!!!!

Esperant a Munic despres de fotre'ns un dinar a base de tapes al solete!!!

D'esquerra a dreta: la Gina, el Rusc (maleta) i la Cati!!!

Celebrant l'arribada!!!

30 de Juny. Cap a la frontera......

Bones a tots!
Primer volem dir-vos que ens fa molta ilusio rebre els vostres comentaris, i us enviem un petonet molt gran a tots.
Be, ahir, despres de dir-vos hola ens van fer un massatge (amb musiqueta i insens de fons) que ens va deixar com noves!!!!!
Despres de fer una miqueta el guiri (perque si hem fet el cosi no ens hem enterat) per Bangkok, ara daqui una estoneta marxarem cap al pas fronterer amb Laos, el riu Mekong, a Nong Khai.
Aqui fa caloreta i sobretot molta humitat. Ha fet solet, pero tambe ha plogut a saco mitja horeta. Bangkok es un caos agradable, thi sents a gust de seguida. Creiem que es la Barcelona Asiatica...de totes maneres, tot ha estat tan rapid que no us en podem explicar gran cosa, nomes que ens fa pena marxar.
Com que aquesta tarda marxem cap a Laos, no sabem quan tornarem a tenir la oportunitat descriure...o sigui que papis no us estresseu. A la que puguem us escriurem...ah! allo de sobre la taula era un coco obert! Fins la proxima.

Ens hem llevat tan dora que fins i tot els natius encara dormien!! Aquests son els taxis (tuk-tuk) que ens porten per tot arreu

Txai, el nostre taxista i una mica guia, que es un solet!

El gran Bhudda dret, ni idea de quants metres deu fer!

La nostra petita ofrena a Bhudda, hem comprat uns ocells engabiats, i els hem alliberat davant lestatua de Bhudda...aixo dona una sensacio molt bonica.

Fent el guiri per Bangkok

Donant voltes per la ciutat amb el tuk-tuk

Nong Khai, 1 de Juliol

Vem arribar a Nong Khai despres dun viatge amb tren de 13 hores....sona molt bestia pero va ser molt divertit, els companys de vago eren graciosos i els revisors una festa!
Al arribar a Nong Khai mooolt dhora pel mati, vem arribar a un lloc que no era una guesthouse, era un Oasis. Un oasis sobre el Mekong ple de palmeretes, des don veies Laos a laltre costat. El Mekong es un riu impressionant!!
Ens vem sentir com unes reines mores....
Passejant pels carrers del poble ens vem perdre, i a una familia Thai li va fer gracia, aixi doncs ens van convidar a casa seva. La iaia de 99 anys, i els fills ja dedats molt avancades que els hi feiem molta gracia. Vem quedar amb ells per sopar pero no ens hi vem poder presentar, va comencar a caure una pluja torrencial daquelles de pelicula, i vem decidir disfrutarla sota el sostre de palla que formava la cabanya del nostre Oasis. Quan pensavem que ja era hora danar a dormir ens vem enterar que hi havia un concert sobre el riu Mekong....i com que tenim poca feina, ens hi vem apuntar!
Un concert daquells que fan posar la pell de gallina, amb espelmetes sobre una barca decorada amb molta traca...a la nostra dreta, Laos, a lesquerra, Tailandia. I nosaltres flotant alla al mig sentintnos com a casa...


La familia Cudeiro....

Concert de jazz sobre el riu Mekong.

Cap a Laos hi falta gent!

Be, aixo ja va ser ahir aixi que ho tenim una mica mes fresc. Pel mati vem creuar el pont de lamistat que uneix Tailandia amb Laos i vem fer tota la paperassa necessaria (el poli parlava castella!), va ser facil, pero son una mica timadors amb aixo de pagar fees per entrar.
Vem arribar a la capital laosiana don vem marxar rapidament despres de tramitar el visat Vietnamita. Acabavem de trepitjar Laos, pero la cosa ja veiem que pintava be...i es que Laos, es tota una sorpresa!
A la capital vem veure quatre coses abans dagafar un bus que ens portaria a Luang Prabang, el nostre primer desti. El bus va ser una pallisa de 10 hores, pero els paisatges aqui son acollonants, no us ho podem explicar, sha de veure!!

PS: Pika!!! FELICITATS!!!

El temple mes important de la capital Laosiana, Vientiane.

Luang Prabang, dia 3

Laos......oh......
Creiem que ens hem enamorat daquest pais.
La gent aqui es una monada. Son molt tranquilets i sempre somriuen...Laos es el paradis desconegut.
Nomes arribar hem anat a donar menjar als monjos (per pura xurra passavem per alla)....despres dinstalarnos a un hostal i desmorzar sobre el riu Mekong (increiblement ple de vegetacio tropical) hem comencat a caminar en busca dels temples patrimoni dela humanitat....pero, em acabat contractant un trekking de dos dies per aquest maravellos i fascinant pais. Pero per si no fos prou, poc despres hem marxat descursio a unes cascades que flipes!! ens hem banyat i tirat duna corda penjada dun arbre sobre les aigues turqueses...mmm....i em passat per uns poblets daquests de casetes de palla. Despres del tute estem una mica rebentades, pero molt felices destar aqui, de veritat, aixo es increible!!!
Hasta luego lucas!!molts peto per tots, que ens fan molta ilusio els vostres comentaris. Per cert, no hi ha marujeos a Sant Quirze o que?!

El riu mekong desde la terrasseta dun bar a Luang Prabang, a les 6 del mati.

A primera hora del mati, els locals donant de menjar els monjos, ritual tradicional budista que es conserva a ben pocs llocs, un dells, Luang Prabang, i nosaltres alla al mig!

Visitant els temples, els monjos son per tot arreu.

De cami a les cascades....tot Laos es aixi de verd i frondos

Com el Valles no hi ha res, eh?!

Somsak, el nostre guia tuk-tukaire de Luang Prabang.

Patos al agua!!!



Nens dun poblat Hmong

Ja som al Vietnam!

Per causes alienes a la companyia, ha estat impossible establir contacte amb el mon al que estem acostumats. No hem disposat d'internet, pero estem de puta mare!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Ja estem al Vietnam!!
Us farem un resumillu breu de com ha anat tot, i penjarem poquetes fotos perque si no ens estariem fins dema, pero prometem ser mes constants!! Per cert, gracies pels comentaris, ens donen molta alegria :)
Despres del trekking de dos dies desde Luang Prabang (una maravella), danar amb elefant i kayak, vem decidir que havia arribat lhora de marxar...va ser dur....i de fet ens va costar una setmana, pero ho vem aconseguir. Ens vem retrobar amb altre gent que haviem conegut pel viatge i va ser guai. A partir daqui comenca laventura en direccio de creuar la frontera. Hem estat a uns poblets que ni cristo ha vist en la seva historia i que per tenir electricitat van amb generadors (de sis a deu), on ens va caure una tormentassa que fa historia, pero que forma part de la bellesa de tot plegat. Quan arribem ja us explicarem mes detalls dels pobles Lao, pero passa que si comencem a xerrar no acabem.
Finalment hem creuat la frontera...haha, despres del pas fronterer, a la part vietnamita, NO HI HA RES! no patiu.....ens vem espavilar!
Aquell mateix dia vem aconseguir arribar a Mai Chau, el nostre primer desti vietnamita, i una preciositat...els camps darros, les cases sobre pilars,.....
Ahir vem arribar a Hanoi, quin estres! trenta motos per metre quadrat, soroll, etc.... es una ciutat amb encant, pero trobem a faltar la tranquilitat de Laos, per aixo dema abandonem la metropolis per anar a....
....continuara.

Caminant sota el sol tropical

Al teatre de Luang Prabang, ballarines tradicionals.


Elefant riding in the middle of the jungle!

Vem fer kayak i ens vem banyar al riu marro (Nam Kham), ens ho vem passar de conya, una de les millor coses que hem fet.

Vila de Laos, son una monada :)

Els companys Hmong de Tuk Tuk quan anavem direccio Vietnam

Ja estem al Vietnam!!!! !

Can Tranques (Nha Thrang), 26 de Juliol (ens ha costat endevinar quin dia es)

Hola a tots!!!!!!!!!!
Sentim el retras, ho hem intentat, pero per problemes tecnics no hem pogut penjar res. Gracies a tots pels comentaris!!!
Ens reconforta veure que ningu sha preocupat! Si es que... qui vol enemics tenint amics com vosaltres!jajajaja (es broma...).
Ara mateix estem fent el cosi a un lloc que es pur tramit per arribar a Ho Chi Minh city, que tambe es pur tramit per arribar al delta...aixi que ja ens veieu, fent temps. Pero per fer el cosi el que vem fer ahir al bus, amb laire acondicionat a tota llet, que estem segures que a Siberia a laire lliure shi dormiria millor, pero no us preocupeu, amb les cortines vem apanyar unes mantes!
No estem gaire inspirades per escriure, aixi que intentarem anar explicant amb les fotos, si es que les podem penjar, perque aixo es una kk.

Fent cultura a Hanoi

Arribades per fi a Hanoi City, on vem patir una calor de mort, pero va ser interessant. Al Vietnam son ciutats molt sorolloses i amb molta gent i propaganda comunista per metre quadrat. Un gran canvi despres de passar tots aquells dies a les arees rurals.

A la Bahia de Halong, aixo si que va ser una aventura (port, aventura) amb totes les lletres. El paisatge acollonant!! I la copanyia, inigualable (en quantitat). Ens vem passar dos dies passejant amb barca per la Bahia, un lloc molt romantic, ens vem banyar, mirar les estrelles, sopar marisc...i fer kayak a les 6 del mati (sense esmorzar!) i aixo ens passa per anar amb un tour contractat...vaya tela...

Disfrutant de la vida a Halong

Ja ho veieu, no estavem soles!

Hem trobat al xino cudeiro!!!! Treballa remant pel riu de Tam coc, un poblet a la vora de Ninh Binh, amb tot de coves i pibots sobre el riu i els camps darros, molt maco

La nostra amigueta la totxa, no patiu, ells ens protegia de tots els perills...greetings Marie Louise!! (es holandesa, i doble els vietnamites en estatura)

Hoi An, l'essencia del Vietnam...anant amb bici cap a la platja.

Les chules playa, paradisiac, eh!(perdo per les pintes, una vez al ano no hace dano)

La venedora que mes tard es va convertir en la nostre mama de la platja.Si, va amb guants de llana...no es volen posar morenes!

Voltant per Hoi An


Hoi An la nuit